Una peça de teatre fòrum representa una opressió. Quan es crea, hi ha grups que l’estructuren en cinc moments: presentació, desig, desencadenant, crisis i fracàs. Aquests cinc moments són els que trobareu fotografiats a les pàgines següents. Abans ha calgut un procés de creació col·lectiva on a Teatraviesas partien de les vivències pròpies.
L’opressió no és el cop de puny
La Joana de Teatraviesas m’explica que Lara al cercle és una peça que tracta de la violència de gènere en la parella. Una parella pot tenir conflictes, que passen a ser conflictes de gènere quan l’actitud que pren cada persona està en funció d’haver estat socialitzada en base als estereotips del que ha de ser un home o el que ha de ser una dona. A Lara al cercle aquests conflictes desencadenen una relació abusiva que es manifesta de forma molt violenta, una violència directa, però no física.
En situacions en les quals habitualment giraríem l’esquena argumentant que són qüestions de parella i que si no hi ha violència física és millor no ficar-s’hi, Teatraviesas ens diu que ens hi fiquem. Ho explica la Sara: “pensem que una relació abusiva és un assumpte públic, perquè és una violència visualitzada en l’àmbit privat però que està sustentada per una violència estructural de la que totes en som partícips”. Considerar que el món de la parella s’ha de mantenir en l’àmbit privat, diu, “és una estratègia del patriarcat per perpetuar-se i per perpetuar les relacions desiguals”.
El cercle de la violència
Acumulació de tensió, esclat de la ràbia, penediment i lluna de mel. La Joana explica que aquest és el cercle que “sosté les relacions abusives en les parelles”. Aquest cercle apareix tres vegades seguides en escena amb l’objectiu “de mostrar la seva naturalesa cíclica”, diu la Sara. Per això “espero que les persones que es vegin identificades amb aquest cercle, puguin identificar que es tracta d’un cercle. Aquest és el primer pas per qüestionar la teva reacció o la teva acció dins del cercle”.
Un home, un martell
Lara al cercle ha tingut tres fases, molts moments, exercicis i punts de vista. S’ha fet tractant el gènere des de la prevenció, des de l’atenció a qui pateix una relació abusiva, des de l’amistat, i des de la víctima i qui l’agredeix. La Joana recorda un exercici on s’havia d’escollir un objecte que simbolitzés el procés de socialització de gènere que cadascú considerava que havia viscut. Es van escollir martells, faldilles i pintallavis. Primer ballaven amb l’objecte i després de diversos passos, es convertien en ell. Qui va escollir el martell va descobrir que com a home, s’hi identificava bastant: un cap pesant i un cos rígid.
Però quan es representa Lara al cercle el més important és el fòrum, en el qual se’ns convida a intervenir, a substituir personatges que fracassen en la seva estratègia per complir el seu desig i assajar formes per superar l’opressió, ja que com diu la Joana, “encara no sabem quina és la millor manera d’ajudar a les persones que es troben immerses dincs d’una relació abusiva”. Comencem? Tres, dos, un... acció!
Jordi Panyella i Carbonell
Reflexions i debats del Fórum
Quan vam preguntar a l’audiència quina és la sensació que els genera la situació de conflicte plantejada a l’obra de Lara al cercle, algunes de les respostes van ser: dolor, por, frustració, ràbia, impotència, ganes de cridar. Moltes persones manifesten que se senten identificades amb la situació, ja que o han viscut l’experiència o coneixen a alguna persona que la viu o l’ha viscut.
Preguntes i comentaris que sorgeixen des del públic
Fins a quin punt és real que els amics puguin intervenir en un problema de violència de parella sabent que aquest problema és intern?
La pèrdua d’autonomia d’una persona en la parella és un procés individual o de parella?
Com s’arriba a dependre de la parella?
Quin és la responsabilitat d’una persona oprimida i d’una persona opressora en una relació abusiva?
La persona que pateix una situació de violència té una pressió psicològica que impedeix que compleixi amb altres compromisos quotidians.
Aquest conflicte de relacions abusives és conseqüència d’un procés de dinàmiques que vam viure històricament com es mostra en la màquina d’estereotips de l’ho me i la dona.
Hi ha una complicitat amb l’opressió des del silenci.
Aquestes discussions i debats giren entorn del Límit entre el públic i el privat en violència
de gènere. Autonomia, responsabilitat i empudegament de les dones per a afrontar les decisions quan viuen violència de gènere. Tòpics de rol femení i masculí i la Complicitat que de vegades es té amb la violència de gènere.
Propostes i reflexions per afrontar el conflicte:
Ser conscients cada vegada més dels rols que tenim i de com actuem en la vida quotidiana pel que fa a les relacions de poder que el sistema patriarcal ens imposa, generant canvis primer amb nosaltres.
La persona que pateix aquesta situació necessita un temps per a solucionar aquests aspectes personals, explicar la situació i demanar suport .
Pensar fins a quin punt és un problema de relació en la parella o és un problema social que ha de canviar-se des del context per a no generar més agressors ni persones que pateixen agressions de gènere. Anar a l’arrel per començar a afrontar i transformar aquesta situació.
Bibiana Lopera Pineda
No hay comentarios:
Publicar un comentario